dissabte, 12 d’octubre del 2019

Els Diagnòstics Tecnopedagògics

El dia 11/10/19 vam realitzar una Sessió no presencial sincrònica.
En primer lloc vam haver de llegir un article anomenat Els diagnòstics tecnopedagògics de centre: instrument avaluatiu multidimensional per a la incorporació estratègica de les TIC en els centres educatius de les pàgines 27-30 ambdós incloses.

A continuació vam fer un Hangout utilitzant l’eina Meet Google per començar la sessió.

En primer lloc vam parlar del pla estratègic TIC de centre que està format per 4 aspectes.

  • La dotació Tecnològica és per fer una avaluació de les infraestructures, maquinari, eines i recursos i això s’avalua mitjançant graelles d’observació.
  • Els usos didàctics de les TIC que consisteix a fer una avaluació de l’ús didàctic sobre les eines i recursos que hi ha a les aules de les escoles. Això es pot fer a través de graelles d’observació o bé fent qüestionaris al professorat i al PAS.
  • Els plans d’innovació que és per detectar els plans d’innovació pedagògics amb suport TIC. Els instruments que s’utilitzen són les entrevistes, sobretot a l’equip directiu, ja que ha de recolzar-ho i el Focus Grup a tot l’equip impulsor.
  • Finalment l’aspecte de facilitadors i dificultadors són aquells elements que faciliten o bé dificulten la introducció de les TIC al centre. Els instruments també són les entrevistes i el focus.


A continuació vam aprofundir en cadascun dels temes:

  1. Dotació tecnològica


En primer lloc, pel que fa a la Dotació tecnològica es divideix en quatre aspectes a tenir en compte:

  • Eines d’usuari: fa referència a si hi ha ordinadors i si són ordinadors fixos o bé portàtils; si l’escola té una aula d'informàtica, si hi ha dispositius mòbils, tauletes digitals, entre d’altres. Cal dir quants ordinadors hi ha per cadascú (1x1 ordinador…). 
  • Infraestructures: Els mitjans que proporciona el centre per accedir a Internet, ja sigui via cable o inalambrica, i d’aquesta forma dotar a tots els usuaris de connexió a la xarxa de dades.
  • Sistemes d’informació: Són els recursos interns que s’utilitzen per a la comunicació de les persones que formen el centre.
  • Gestió TIC: S’ha de comprovar o valorar si hi existeix una persona responsable dels sistemes informàtics. A més s’ha de fer un pressupost anual. 

De tots aquests aspectes s’ha de tenir en compte el dimensionament, la qualitat i la seguretat.

A continuació vam anar a l’aplicació Mentimeter i vam fer un qüestionari on vam de contestar 3 preguntes.
1. Quin maquinari creus que és el més comú a les escoles?
- La resposta més comuna: ordinadors fixos.
2. Quina creus que serà l’aula més comuna a les escoles
-Resposta més comuna: Aula digital amb la tecnologia integrada
3. Amb quina freqüència creus que podria haver incidències amb la connexió a internet
-Resposta més comuna: Bastant

2. Usos didàctics de les TIC

A continuació ens va presentar un qüestionari d’usos didàctics de les TIC per tal de poder fer un diagnòstic sobre l'ús de les tecnologies que hi ha als diversos centres.

El que s’ha de tenir en compte per tal de fer l’avaluació és:

  • La presència de la tecnologia a l’aula
  • Ús que es fa de les eines i recursos TIC
  • Competència digital docent.
  • Formació amb l’ús de les TIC.
  • L’ús de les tic a l’aula, i si s’atén a la diversitat
  • Relació professorat- alumne



3. Plans d’innovació amb les TIC

Els instruments per dur a terme un pla d’innovació serien l’entrevista i el focus grup

Es formulen preguntes relacionades amb projectes o plans d’innovació que es poden iniciar al centre i que un equip de mestres o per part de l’equip del centre els vulguin entregar.

Aquesta entrevista pregunta com es dissenya, com s’organitzen, quins recursos utilitzen, com es comuniquen, qui participa, com s’avalua i si es fan de manera formal o informal.


4.Facilitadors i Dificultadors

Elements que faciliten i dificulten l’ús de les TIC.

  • S’ha de tenir en compte els següents indicadors:
  • Disposició a la introducció de les TIC
  • Competència digital
  • Organització del centre
  • Recursos
  • Comunicació interna
  • Comunicació externa


A continuació vam tornar a realitzar un qüestionari grupal amb l’aplicació Mentimer.

1. Quins creus que seran els factors que podran facilitar la introducció de les tic al centre?

2.Quins creus que seran els factors que podran dificultar la introducció de les tic al centre?




Pla TAC (tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement)

Per tal de conèixer que és un pla TAC vam accedir a una sèrie de documents. La següent definició està extreta de la web de la Generalitat de Catalunya (2010). 
El Pla TAC és un instrument per formalitzar la governança de la tecnologia en el marc de l’autonomia de centre i del Projecte Educatiu. 

La pretensió d’aquest document no és altra que la de servir d’ajut a la reflexió i a la planificació del desenvolupament d’un Pla TAC (tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement) en un centre educatiu a partir de les orientacions bàsiques que ens ofereixen experiències reeixides, tant del nostre país com de fora. No es tracta, doncs, de convèncer d’una necessitat òbvia en aquest començament del segle xxi, sinó d’oferir pautes per a una tasca complexa que requereix un enfocament sistèmic i la implicació de tot l’equip docent i el lideratge de l’equip directiu. 

Aquí trobem un altre recurs que ens pot ser útil a l'hora d'elaborar un pla TAC

EXEMPLES


Per finalitzar la sessió ens va explicar la tasca que haurem de realitzar durant el període de pràctiques que serà elaborar el DTP de la teva escola i s’haurà de fer una presentació del Google Drive. El termini és fins al 25 de novembre del 2019.


Laia Arjona, Lucía Sánchez


dimecres, 9 d’octubre del 2019

Entorn personal d'aprenentatge (PLE)

El dia 04/10/10 vam realitzar una sessió no presencial asincrònica.

Primer de tot, vam haver de visualitzar un vídeo mitjançant la eina edpuzzle a partir del qual se'ns va presentar els entorns personals d'aprenentatge.

El PLE és un conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que utilitza cada persona per aprendre.
A més a més de la importància en l'ús de la tecnologia, un PLE és sobretot el manifest d'actituds, és a dir, és necessari estar disposat a compartir i aprendre dels que saben més que nosaltres.
En el terreny educatiu, existeixen 2 àmbits d’aplicació

  • Introducció a l’aula dels PLE com un tipus d’activitats que potencien la competència digital i la competència d’aprendre a aprendre.
  • Utilització del PLE com un espai pel desenvolupament personal dels docents.

Tot seguit, vam llegir un article de Jordi Adell i Linda Castañeda anomenat "Los Entornos Personales de Aprendizaje (PLEs): una nueva manera de entender el aprendizaje" a partir del qual vam haver de fer una reflexió en el nostre DPA.
L'article tracta del concepte de PLE, les seves parts i l'impacte dels PLEs.

Finalment, vam haver de construir el nostre propi PLE mitjançant alguna de les eines següents: Mindomo, Lucidchart, Coggle, Cacoo o Popplet.
Per tal de crear-lo vam haver de tenir en compte 3 categories per classificar les eines: accés a la informació, creació d'informació i relació amb els altres. Aquest mapa conceptual el vam haver de lliurar a través tasca del portal virtual Scala.

Per tal de complementar les tasques realitzades, es van proposar altres activitats opcionals per explorar, expressar i intercanviar.


Nathalie Baruch i Mireia Grandia

dijous, 3 d’octubre del 2019

Flipped Classroom

En la sessió del 2 d'octubre de 2019 hem estat treballant entorn allò que havíem après sobre
la Flipped Classroom, havent vist el vídeo a casa i apuntat els dubtes que ens van sorgir
després del visionat.

En primer lloc, mitjançant la participació en el Kahoot!, hem extret les següents idees claus:

  • Flipped Classroom és un nou model pedagògic perquè és un enfocament, consta d’uns passos a seguir. Manera d’entendre o enfocar el procés d'ensenyament-aprenentatge. No hem de confondre el terme model pedagògic amb metodologia, ja que una metodologia és quelcom més concret ex: treball per projectes.
  • L'alumne o alumna és el focus principal: treball autònom li dóna la responsabilitat del seu aprenentatge. No sempre a través de vídeos → treball previ preparatiu (pot estar acompanyat pel mestre/a) abans de la sessió conjunta.
  • La Flipped Classroom forma part de les considerades metodologies inductives on es requereix la participació activa dels infants. 
  • El rol de la persona docent ha de ser el de transferir el coneixement, donar suport a l’aprenentatge i, seleccionar i dissenyar els continguts.
  • Dins el model Flipped Classroom és molt important l’autonomia de l’alumnat. Podem considerar dos tipus de treball autònom:
    • Guiat ex: amb una pauta o guia de treball
    • No guiat ex: hores dedicades a ampliar la informació a casa, per exemple

Recomanació: fer que els alumnes creïn el Kahoot!, ja que d’aquesta manera podem valorar
si saben destriar els punts i la informació clau.

Com a mestre/a, si em descarrego els punts obtinguts un cop realitzat el Kahoot!
puc orientar-me en funció de les dades que surten a la pantalla.
ex: veure que en X pregunta han fallat molt, molta confusió.

A continuació podem observar un esquema explicatiu de la Taxonomia de Bloom,
procés en què es basava la Flipped Classroom en els seus inicis:

A continuació ens vam dividir en petits grups per tal de posar en comú els dubtes
que ens havien sorgit mitjançant el visionat del vídeo i l’avaluació inicial. 

- Es pot considerar un model que té en compte les característiques de tots i cadascun
dels infants? És a dir, és inclusiva?
- A partir de quines edats és recomanable?
- S’ha de seguir els passos en el mateix ordre?
- Amb aquest model et refies que els alumnes són prou autònoms per mirar la part teòrica
a casa,  si un alumne no ha fet aquest treball més individual com pot afegir-se a la part
col·laborativa?

Preguntes a l’aula:

1) Quina acostuma a ser la resposta de les famílies?
Si se les manté informades, acostuma a ser bona i a més cada cop hi haurà
més riquesa pel que fa a les experiències educatives de les famílies
+ necessitat de suport per part de l’equip directiu.

2) Quina diferència hi ha entre classe magistral i Flipped Classroom?
L’enfocament que se li dóna després, va molt més enllà. Té en compte el treball preparatori
previ, el treball col·laboratiu, etc.

3) Com enfocar-ho per infants sense ordinadors?

4) Com gestionarem el temps per poder complir els set passos?
No caldria fer-los necessàriament en una sessió d’una hora, però ho podem estructurar,
per exemple (de manera rotativa):
-Avaluació inicial
-Discussió de resultats
-Respostes a les preguntes de l’alumnat
-Treball en grups reduïts (diferents metodologies)
-Posada en comú o avaluació dels treballs
-Connexió amb nous temes  

5) Què pot fer que l’alumnat es motivi?
Molt important la introducció al tema ex: pregunta, enigma, microtràiler, etc.

6) Quina és la resposta dels pares davant aquest model? 
Depenent de com es plantegi a les famílies. 

7) Com enfocar la Flipped Classroom a infants que no disposen d’ordinador? 
No sempre és necessari realitzar el visionament del vídeo a casa, podem organitzar un espai
a l’aula dins l’horari escolar perquè els alumnes realitzin el visionat. 

8) Es podria fer el procediment a la inversa? Primer fer les activitats i després veure el vídeo
per fer reforç?
La finalitat d’aquest model metodològic és que els infants puguin conèixer primer la teoria
per després poder resoldre dubtes i dur a terme la part més pràctica.
Per tant, el procediment més adequat creiem que és primer veure el vídeo
i després fer les activitats.

9) Com gestionar el temps per fer els diversos passos?
Depenent del tema i la teoria que conté però sempre s’intenta destinar la meitat del temps
al visionat, l’avaluació inicial, el debat i la resolució de dubtes.
L’altra meitat a la pràctica i aplicació de la teoria, la revisió i avaluació
i per últim la connexió amb temes nous. 

10) Com a mestres, que podem fer si tenim algun infant que no té la suficient autonomia
per a treballar a casa? 
A l’aula podem demanar a algun company que ja hagi vist la teoria i tingui els dubtes clars
que ajudi als companys que els costi més.

Per finalitzar la sessió ens vam dividir els diversos grups de treball per començar a plantejar
la tasca enfocada a la resta de la classe. A través de la presentació que ens ha proporcionat
la professora elaborarem la nostra pròpia Flipped Classroom entorn el tema central
del treball, que va escollir cada grup.

Esperem que us hagi estat útil aquesta entrada. Moltes gràcies!!!

Maria Riol Roura i Anna Torres Canut